OBRES GUARDONADES
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
-1-
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
ÍNDEX Presentació ℘ Jurat ℘ Centres participants ℘ Categories
4 5 5
Primers premis poesia ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘
El rat-penat. Erick Rogel Zapata La lectura. Álex Gasparov Els meus companys d’0nze anys. Àlex Bofarull Ballesté Un temps imperfecte. Eiza Eiza M.B: Passió. Marc Escandell García Memòries d’una oreneta. Marta Morales Miró
8 9 10 11 12 13
Segons premis poesia ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘
El raig. Nicolás Burela Terán Les matemàtiques. Eunice Angélica Unlayao Oda a l’amistat. Bárbara Arenas Arroyo Príncep Blau. Abril Grau Ríos (accèssit) Andante con moto. Mar Rubio Vega La por. Edurne Fernández Morales (accèssit) Gaudint a la vora del mar. Gael González González Tempestes. Marta Barquier Ferrer
16 17 18 19 20 22 23 24
Primers premis prosa ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘
El ratolí rei. Alba Cos Buenaventura La Super Feridetes. Celia Bayona Marín Un dia girat. Clàudia Isart Castellano Una nova vida. Marina Peláez El disc de vinil. Maria Ponce Ibarz De vegades és millor arriscar. Yassmina Oulad
28 29 30 32 35 37
-2-
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
Segons premis prosa ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘
L’unicorn i l’euga. Azahara Sánchez Alguacil La Maria. Paula Mateo el Khattabi (accèssit) Les ales de la reina. Pol Feito Arso La princesa que volia ser príncep. Irene Fernández (accèssit) La rica i el pobre. Bruno Álvarez Sánchez L’amor no té color. Carla Lisbet Santana Reset. Clara Chivite Domènech Màscara. Pau García Morillas
42 43 44 45 46 47 50 52
Premis poesia o prosa categories D (NEE Primària) ℘ 1r Premi: La guerra. Juan Llop Amaya ℘ 2n Premi: El plàtan. Julio-Miguel Martínez Peris
56 57
Premis poesia o prosa categories E (NEE Secundària) Premis Conte audiovisual il·lustrat ℘ 1r Premi: Un pati genial. Tot l’alumnat de primària (IE Turó de Roquetes) 60 ℘ 2n Premi: La girafa i el mussol. Classe de 1r curs (Col. Jesus Maria - Claudina Thévenet) 61
-3-
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
JURAT
Representants dels centres docents ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘ ℘
Marta Ballesteros Josep Maria Domènech Daniel Espresate Núria Fontbona Concha Marín Remei Solé Agustí Montardit
Mestra del CEE Sant Joan de la Creu Mestre del CC Amor de Dios Mestre de l’Escola Àgora Mestra de l’Escola Tomás Moro Mestra jubilada de l’escola Splai Professora de l’Institut Barcelona-Congrés Mestre de l’IE Trinitat Nova
Representants del Districte de Nou Barris ℘ Emília Sánchez
Directora de la Biblioteca Nou Barris
Representants del Servei Educatiu de Nou Barris ℘ Domènec Garrido ℘ Sara Salas
Assessor LIC del SE Nou Barris Psicopedagoga de l’EAP de Nou Barris
Modalitat contes audiovisuals il·lustrats ℘ Sebastià Capella ℘ Vicenç Gil
Mestre jubilat del CRP Nou Barris Mestre de l’IEA Oriol Martorell
Secretariat ℘ Xintu Ferrer ℘ Araceli Cucala
Tècnic del CRP Nou Barris Tècnica del CRP Nou Barris
-4-
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
CENTRES PARTICIPANTS
℘ Centre Escolar Grey ℘ Centre Escolar Valldaura ℘ C. Escola Pia Luz Casanova ℘ Col·legi Amor de Dios ℘ Col·legi Closa ℘ Col·legi Cor de Maria-Sabastida ℘ Col·legi FEDAC-Amílcar ℘ Col·legi Jesús Maria Claudina Thévenet
℘ Escola Palma de Mallorca ℘ Escola Prosperitat ℘ Escola Splai ℘ Escola Tibidabo ℘ Escola Timbaler del Bruc ℘ Escola Tomás Moro ℘ Escola Víctor Català ℘ IE Antaviana ℘ IE Turó de Roquetes
℘ Col·legi Prínceps-23 d'abril
℘ IEA Oriol Martorell
℘ Col·legi Sant Ferran
℘ Institut Barcelona-Congrés
℘ Escola Àgora
℘ Institut Pablo Ruiz Picasso
℘ Escola Aiguamarina
℘ Institut Valldemossa
℘ Escola Marinada
℘ Institut Flos i Calcat
℘ Escola Mercè Rodoreda
℘ Institut Sant Andreu
℘ Escola Mestre Morera
CATEGORIES ℘ Categoria A Alumnat de Cicle inicial d’educació primària ℘ Categoria B Alumnat de Cicle mitjà d’educació primària ℘ Categoria C Alumnat de Cicle superior d’educació primària ℘ Categoria D Alumnat de NEE d’educació primària obligatòria ℘ Categoria E Alumnat de NEE d’educació secundària ℘ Categoria F Alumnat de 1r i 2n
℘ Categoria G Alumnat de 3r i 4t d’educació secundària obligatòria ℘ Categoria H Categoria conte audiovisual il·lustrat alumnat de primària i educació especial ℘ Categoria I Alumnat educació secundària postobligatòria, batxillerat i cicles formatius (fins a 25 anys)
d’educació secundària obligatòria
-5-
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
PRIMERS PREMIS POESIA
6
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
7
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
EL RAT-PENAT
El rat-penat viu a les coves fosques, li agrada dormir del revés i a la nit surt a caçar encara que no veu res. Utilitza les orelles per poder escoltar perquè té clar, que no vol xocar. Sempre va en grup i molt ràpid es mou, així ho fa sempre quan sent enrenou.
Erick Rogel Zapata 7 anys Pseudònim Alfa Categoria: A CI-Poesia Esc Palma de Mallorca Erick Rogel Zapata, 7 anys Palma de Mallorca
8
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
LA LECTURA Sóc un nen amb sort llegeixo quan estic avorrit i viatjo a l’espai, a la selva o a un pont. El meu amic és un llibre, a vegades d’aventures o de por. Faig viatges increïbles arreu del món. Molt sovint ric, ploro i somio que sóc un rei, un monstre, un guerrer i fins i tot un cavaller. Gràcies amics meus, els llibres, tot m’ho doneu.
Alex Gasparov, 9 anys Pseudònim Zen-oh del Futur Categoria: B CM-Poesia Esc Timbaler del Bruc
9
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 ELS MEUS COMPANYS D’ONZE ANYS
La nostra amistat sempre hi serà com un ferro forjat cobert d'or dins del meu cor.
Ara marxem però no ens oblidarem caiem i riem de vegades, sense oblidar les abraçades donades.
Marxem a diferents escoles, a conèixer altres persones. Aquest poema és pels meus companys que igual que jo tenen onze anys.
Fins aquí el meu poema i us dedico el meu lema: "Sigues un bon company des del primer dia, fins a Cap d'Any Àlex Bofarull Ballesté, 11 anys Pseudònim: Velociraptor Categoria: C CS-Poesia Col Prínceps 23 d'abril
10
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
UN TEMPS IMPERFECTE
A la vida vaig tenir respecte i amistat. No importava com era la gent. Després del viatge el món va canviar. A la guerra vaig tenir por, gent volant per les bombes, fills abandonats per la guerra, bales al cap de la gent, sang a les pedres. La vida em va portar la mort.
Eiza Eiza, 13 Anys Pseudònim : La petita princesa Categoria: F 1r i 2n ESO-Poesia Ins Barcelona-Congrés
11
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
M.B: PASSIÓ M’endinso en la fosca arbrada.
Una soga al coll, camina.
Busco el consol de la rosada.
No es gira.
Les branques m’estripen les cames,
Expira.
les ombres m’empaiten, malvades. S’emporta les esperances Tots els perills són temorosos
un nínxol de roses blanques.
d’allò que amaga el fons salvatge. On hi moren els curiosos que travessen el fullatge.
Saciar no pot la rosada la set en la fosca arbrada.
Em giro als arbres. Un dia, dues cares. Totes dues conviuen en la fosca arbrada. Alliberat quedo de les seves urpes, però en la fugida, deixo les meves ungles. Per la meva acció malaurada regalima sang daurada. Tinta feta d’ambre. He ferit un àngel. A l’escorça gravada la ferida entintada.
Marc Escandell Garcia, 16 anys Pseudònim: Bosch Categoria: F 3r i 4t ESO-Poesia Ins Pablo Ruiz Picasso
12
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 MEMÒRIES D’UNA ORENETA Quan el xiuxiueig de vida nova Fa renéixer aquell desig, El teu tacte em desvetlla
Les meves sabates desgastades, De tant que he caminat, S’aturen a la plaça Per poder descansar.
L’aroma d’allò que fugí. Però el cos no defalleix, El cofre s’espolsa el temps, I mostra amb tendresa,
És l’armadura d’un feble cor, I arrastra la mirada plorosa
Aquells somnis innocents Que es fongueren amb la terra.
Cap a un altre lloc. Nosaltres som com dos ocells,
Una carícia viatgera
Cap a est i oest volàvem,
Et va remoure els cabells, I vaig recordar de sobte La finalitat que té el temps.
Esperant trobar-nos a l’equador Quan la primavera s’anunciava.
Aquella fotografia vella Que penjava del terrat Era l’amargor despietada Que anunciava el gran final. Tot gira i mai s’atura, L’esperança és la teva mà, Però el destí i la suor freda, L’acabaran fent relliscar. Marta Morales Miró, 17 Anys Pseudònim: Rialla Categoria: I Secundària postobligaròria-Poesia Ins Valldemossa
13
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
SEGONS PREMIS POESIA
- 14 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
- 15 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
EL RAIG Els núvols ploren molt i el cel està gris, però de cop s’il·lumina i se sent un gran soroll. Són el raig i el tro, com si fossin un gran tractor
Nicolas Burela Teran, 7 anys Pseudònim: LASCONI Categoria: A CI-Poesia Esc Tomás Moro
- 16 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
LES MATEMÀTIQUES M´agraden les matemàtiques. ja se sumar i restar, però he de aprendre les taules de multiplicar. Són difícils, cal estudiar i així, les sabràs. Quan fas els problemes has de fer operacions per trobar les solucions. M´agraden les matemàtiques!
Eunice Angélica Unlayao, 9 anys Pseudònim: Leslie Categoria: B CM-Poesia Esc Marinada
- 17 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
ODA A L’AMISTAT L'amistat és l'aventura que comença a la infantesa; a vegades decaiguda, s'agraeix a la vellesa.
L'amistat és d'allò més pur; cada vegada més forta amb compàs molt més segur el temps mai se l'emporta.
L'amistat és una glòria que no s'acaba mai; sempre present a la memòria brillant per tot l'espai.
L'amistat és el regal més apreciat, t'envolta amb la seva intensitat al moment et deixa extasiat per tota l'eternitat.
Bárbara Arenas Arroyo, 10 anys Pseudònim: Vikinga de la suerte Categoria: C CS-Poesia Col Prínceps 23 d'abril
- 18 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
PRÍNCEP BLAU Des de petites ens han ensenyat que amb vestidets hem d’anar vestides. Que el nostre príncep blau hem d’esperar, tancades a casa nostra, avorrides.
Sempre ha de ser salvada la princesa, ha d’estar tancada a la seva habitació. A ningú l’importa si se sent ofesa, i pintar-se les ungles ha de ser la seva afició.
Serem lliures i valentes! No esperarem el nostre príncep blau. Ni ara ni mai deixarem que ens digueu: “El meu amor s’obre amb la teva clau”.
Aquí estem disposades a lluitar, perquè som humans. Volem la igualtat, i lluitarem fins a guanyar.
Abril Grau Rios, 12 anys Pseudònim: SCAMANDER Categoria: C CS-Poesia Esc Splai Premiat com a Accèssit
- 19 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
ANDANTE CON MOTO La resplendor de la fusta enlluernada pel Sol. Un silenci que es fa sentir. Tot està a punt, sembla ser el moment indicat. Però tu dubtes i decideixes esperar. S’escolta un llarg i profund respir. I abans que te n’adonis ja estàs fent la primera nota. I tot seguit ja has passat per la primera frase, la part que tant et costava, i has fet sonar el primer crescendo. És llavors quan comences a gaudir del que fas, sense preocupacions. Amb la mirada fixa però perduda, les mans sincronitzades però lliures, i la melodia ressonant pel més alt. Fent lligats i glissandos, ascendents i descendents, llargs i curts, ràpids i lents, forts i suaus, brillants i apagats. Però no en tens prou, i comences pujar i baixar escales. Tantes com calgui, tantes com les teves mans et permetin, tantes, que al final, s’acaben.
Et poses a pensar. Potser, demà, les cordes s’hauran desafinat, i la fusta ja no lluirà com el primer dia. - 20 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 Potser ja no tindràs l’oportunitat de fer cap D. C. Poc a poc, vas entrant cap a l’última frase. La més simple, però la més important, on no pots fallar. Tranquil·la i sense pressa. Aquesta vegada deixant sonar el baix sense por a equivocar-te. Però això no durarà per sempre. I tot torna a connectar per fer l’últim ritardando. Fent tot el possible perquè no arribi el final. Perquè això no s’acabi mai. Per poder gaudir de l’últim acord. Que ja sense força, sona indicant el final. Fins que l’última nota, que resisteix, s’acaba apagant per sempre més.
Mar Rubio Vega, 13 anys Pseudònim: Kellogg’s Categoria: F 1r i 2n ESO-Poesia IE Antaviana
- 21 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
LA POR La por és un llibre fosc que ningú vol llegir… És un llibre que no es pot tancar. La por és un sentiment que ningú vol sentir, és un sentiment que no es pot raonar. La por pot venir per una idea al cap, per una traïció o pel temor a parlar. La por mai acaba de marxar, és un sentiment que no pots eliminar. La por es pot intentar superar, encara que no marxi del tot; però mai et pots confiar perquè guanyar-te sempre pot. La por viatja per tot el món, però no afecta a tothom. Molta gent diu que no li afecta, però no és la més valenta. No tinguis por a viure amb por, enfrontar-se a ella és ser valent; només cal tenir un cor fort per plantar cara a aquest sentiment.
Edurne Fernández Morales, 13 anys Pseudònim: Garen Darth Vader Categoria: F 1r i 2n ESO-Poesia CE Valldaura Premiat com a Accèssit
22
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
GAUDINT A LA VORA DEL MAR
Mirant cap endavant,
mentre la clara aigua es retira.
són dos espais de blau el que vaig,
Mare, què sorprès he quedat!
separats per l’horitzó. Un es tenyeix de cel, l’altra d’aigua,
El mar, el cel, i la sorra són bonics,
un és més clar, l’altre més fosc,
però sabeu el que de veritat m’agrada?
quan els miro amb atenció.
gaudir aquí amb qui més m’estimo, la meva família.
Si miro a baix, em trobo una sorpresa;
M’agrada jugar i banyar-me amb els
tinc quasi enfonsats els meus peus,
meus cosins i germans.,
tots plens de sorra fina, blanca,
xerrar amb els pares i amb els tiets,
que fa pessigolles entre els dits quan
prendre el sol amb els meus avis...
camino. Quan m’ajupo a agafar-ne un grapat,
La platja és un lloc fantàstic,
aquesta sorra se m’escapa i s’escampa.
però tots els paratges que veig, tot i mirant en tres-cents seixanta
Camino uns quants passos endavant,
graus,
i, de sobte, noto una fredor als peus;
passen a segon pla quan s’està allà amb
una onada me’ls ha mullat.
qui s’estima
Ara els tinc plens de suau escuma,
Gael González González, 15 anys Pseudònim: GANÍMIDES Categoria: G 3r i 4t ESO-Poesia Col Cor de Maria-Sabastida
- 23 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
TEMPESTES Obro els ulls i veig tempestes.
Potser la pau no significava
Huracans,
arrasar amb les tulipes.
terratrèmols,
Potser les armes ferien amb ganes.
guerres. Veus callades sota rajos de plom i
Que feia temps,
metralla,
els territoris havien deixat d’importar,
que criden,
coberts de cossos en silenci
demanen.
i una terra negra,
Tempestes.
aquella que guardava amb tristesa
Lluitar contra elles semblava una bona
els crits dels innocents
idea,
i les seves sabates.
mentre els canons dormien amb calma
Oh, pietat,
entre bales de promeses falses
tan dolça,
i tu ballaves aquella cançó:
tan clara.
Aquella tan maca.
Què ràpid perdies la partida davant la
Tan maca com les margarides a la
cobdícia.
tarda,
La set dels que lluitaven ja no era
el sol ponent
saciada amb aigua,
i les platges brunes.
i jo mai havia vist als núvols
Tempestes.
plorar de ràbia,
Una vegada va caure el raig
mentre les trinxeres s’inundaven
el tro no es va quedar enrere
i tu recordaves,
i quan només quedava soroll,
així com la dinamita,
al silenci de la batalla vas escoltar la
que mai havies après a nedar.
veritat:
El joc havia perdut la gràcia - 24 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 i del culpable ningú en tenia pista,
I quina ironia:
una vegada tothom havia pecat. Tempestes.
A tu,
Tant de bo que mai haguessin
que t’havien promès la platja,
començat;
tenies els peus tacats de pena
tu,
i les mans plenes de mentides.
que adoraves el sol i la brisa.
Marta Barquier Ferrer, 17 anys Pseudònim: Disset Categoria: I Secundària postobligatòria-Poesia Col FEDAC-Amílcar
- 25 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
PRIMERS PREMIS PROSA
- 26 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
- 27 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
EL RATOLÍ REI
Hi havia una vegada un ratolí que tenia una petita casa al bosc. Un dia estava passejant i es va trobar un estany i a dins hi havia un peixet. El ratolí estava inquiet i li va preguntar el peixet al ratolí si sabia nedar, i va contestar que no en sabia i el peixet el va ajudar. Un cop l’estava ensenyant el ratolí li va dir al petit peix que li picaven els ulls, i el peix li va contestar que es comprés unes ulleres de bussejar. Al dia següent va anar a comprar-les i per fi va aprendre a nedar. Uns dies més tard, el ratolí va veure una estrella fugaç i va demanar el desig de convertir-se en rei. Dit i fet, el ratolí es va convertir i al palau va fer construir una piscina perquè el peixet pogués nedar.
Alba Cos Buenaventura, 7 anys Pseudònim: RATOLÍ Categoria: A CI-Prosa C E Grey
- 28 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
LA SÚPER FERIDETES
Hola, em dic Celia, tinc 9 anys, visc a Barcelona i fins ara em considerava una nena normal. Tot i així, us vull explicar una cosa que està passant a la meva vida. Tot va començar quan tenia cinc anys i em vaig cremar el peu amb una moto. Dies més tard, em va caure una pedra molt gran, també al peu! Però la cosa no acaba aquí, als sis anys em vaig trencar el braç i no un cop no, sinó dos! Un parell d’anys després, a tercer de primària, em vaig fer una capsulitis al dit. Ara que sóc a quart, i quan ja em pensava que no podia tenir més mala sort, vaig caure al terra i em vaig obrir el llavi de dalt. Però ara fa un parell de dies, mentre dormia, vaig començar a notar unes pessigolles als peus. El dia següent, de camí a l’escola, al fer un salt, vaig sortir volant i a l’estirar els braços em van començar a sortir gel i tiretes de les mans. Era impressionant! Així que ara em dedico a volar per la ciutat per ajudar a la gent que ho necessita. M’he convertit en la...SÚPER FERIDETES!!!
Celia Bayona Marín, 9 anys Pseudònim: FERIDETES Categoria: B CM-Prosa C E Grey
- 29 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 UN DIA GIRAT Em dic Anna i tinc 12 anys. Vaig a l’institut Pau Casals. I avui ha sigut un dia ben estrany. M’he llevat a les 7.00 hores, com cada matí. M’he dutxat, m’he vestit, he esmorzat, he fet un petó a la meva mare, a la meva germana i al gos (el pare va a treballar abans que jo m’aixequi). En sortir de casa, m’he donat un cop al cap amb les papallones de colors que la mare ha penjat sobre la porta perquè sapiguem que ja ha arribat la primavera. Quin mal! He estat un quart d’hora esperant l’autobús i quan ha arribat; estava petat de gent. Tot i això, he arribat a les nou en punt a classe, just per escoltar com la professora anunciava que jo era la primera a presentar l’exposició del canvi climàtic. M’he posat dreta. Estava una mica nerviosa, però en començar, m’he tranquil·litzat. Tot anava perfecte, fins que he vist com els meus companys es començaven a riure. En un primer moment no l’hi he donat gaire importància, però anava veient com m’assenyalaven i reien encara més fort. He cridat UERAP!! Tan fort com he pogut. I ells, seguien rient. Aleshores he dit: EUQ SU ASSAP? I ha estat en aquell moment quan m’he adonat que les meves paraules estaven capgirades i tot el que deia sortia del revés. La senyoreta m’ha cridat l’atenció i m’ha enviat al despatx de la directora. He picat a la porta i he dit: COT, COT CUP RARTNE? La directora no ha trigat ni deu segons en enviar-me cap a casa. En arribar a casa, la mare no parava de mirar-me amb cara de boja. Jo l’hi he començat a dir: AMAM, AMAM M’ADUJA UALP SU IS! En aquell moment només pensava que m’entengués. He començat a dir les paraules del revés pensant que així sonarien de dret, però és clar, tardava molt més i la mare espantada, m’ha portat al metge. En un paper m’he apuntat les possibles respostes de les preguntes que em podria fer el doctor; però un cop érem al metge, NO M’HA PREGUNTAT RES D’AIXÒ! - 30 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
M’ha preguntat com em dic, amb qui visc, si tinc mascota, quants amics tinc, etc… Jo responia tan ràpid com podia, però igualment trigava massa. He escoltat com el metge li ha dit a la meva mare que m’hauria de fer més proves. He pensat idees per tornar a dir les paraules del dret; quan de sobte; m’he vist reflectida en un mirall i he vist un blau al meu front. Clar, el cop del matí amb les papallones de sobre la porta! Ho he vist molt clar; hauria de tornar enrere cap-girant TOT el que havia fet des que m’he llevat, fins que m’he donat el cop: he anat a la cuina, he mossegat els cereals i me’ls he tornat a treure amb la cullera, després he anat corrents a desvestir-me i posar-me el pijama, m’he eixugat el cabell; m’he ensabonat, i finalment m’he mullat. La mare em mirava com si estigués veient a un fantasma, he sentit com, nerviosa, trucava al pare i al metge. Jo seguia amb la idea fixa de fer que el dia tornés a ser normal. Així que vaig agafar impuls; vaig obrir la porta del carrer, i PAM! Les papallones van fer la resta. MARE, MARE JA SÓC AQUÍ!
Clàudia Isart Castellano, 11 anys Pseudònim: Freddie Mercury Categoria: C CS-Prosa IEA Oriol Martorell
- 31 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 UNA NOVA VIDA
Tot va començar una nit primavera, a casa dels Pons. La Violet i el David tornaven a casa d’una festa, quan de sobte en girar la cantonada de casa van veure una llum estranya. En apropar-se van veure que era foc... i que era casa seva! Van anar-hi corrents, però els bombers els van parar, no els van deixar passar fins que el foc no va estar completament apagat. Quan el foc es va apagar, els bombers els van deixar entrar, però de tot el que hi havia a la casa només van trobar-hi una caixa, que curiosament ells no havien vist mai. Aquella nit van anar a dormir a casa d’uns veïns, i al dia següent el seu oncle Jordi va anar a buscar-los. Estaven molt tristos i espantats, no varen trobar el cadàvers dels pares i els bombers els van dir que segurament s’haurien calcinat amb el terrible foc. Ells no s’ho podien creure, però van haver de marxar a viure amb el seu oncle ja que ho havien perdut tot. Durant el següent any van estar molt tristos i no havien estat capaços d’obrir la caixa. Però un dia la Violet va decidir que havien de seguir endavant i va convèncer el David d’obrir la caixa. Van agafar la caixa i van anar a la seva habitació. Se la van quedar mirant una bona estona sense dir-se res. Després la Violet va fer el primer pas, es va aixecar i va agafar la caixa i la va posar entre mig d’ella i el seu germà. Va obrir-la i es van quedar els dos mirant el fons de la caixa. No havien vist mai res del que hi havia a dins. Hi havia una carta, un mapa, dos bitllets d’avió, dos de vaixell (una mica estranys, ja que no posava ni port ni data) i un sobre amb diners. Amb les mans tremoloses van obrir la carta, i hi deia: “Estimats Violet i David, El primer que us volem dir és que sabem que heu hagut de passar molta por i Tristesa. És per això que us volem demanar perdó, les coses no haurien d’haver sortit així. Vam haver de fugir i no ens va donar temps d’explicar-vos res: els quatre estàvem en perill i per protegir-vos vam haver de marxar. Com veieu, a la caixa hi ha un mapa, dos bitllets d’avió, dos de vaixell i una mica de diners, suficients pel viatge. Esperem que hagueu obert la caixa abans de la data que vàrem posar quan vam comprar els bitllets....” Ràpidament el David va agafar el bitllets d’avió per mirar la data...eren pel dia següent!!! Van fer un sospir i van continuar llegint: - 32 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 “... L’únic que heu de fer es seguir les instruccions del mapa. Tot anirà bé! I quan estiguem junts us explicarem tot el que heu de saber. Us esperem. La mare i el pare us estimen.” Ràpidament la Violet i en David no s’ho van pensar, van fer la bossa i van preparar una mica de menjar pel viatge. Van escriure una carta al seu oncle: “Oncle Jordi, Hem hagut de marxar, però no et preocupis, estarem bé, i molt aviat tindràs notícies nostres, Violet i David” De matinada van sortir de casa per anar a buscar un taxi, però en sortir hi havia un cotxe amb un home esperant. Es van estranyar quan l’home se’ls va acostar. Van tenir una mica de por, però l’home els va donar una carta; en llegir-la van veure que era dels seus pares. Ells ho havien preparat tot. Així que van pujar al cotxe i els va portar a l’aeroport. Van embarcar de seguida. El viatge va durar cinc hores i el destí era una costa del Carib. Van anar cap el port sense saber ben bé on anaven, ja que els bitllets no posava ni el vaixell ni l’hora, només hi havia un dibuix d’un vaixell. Com que eren molt llestos van anar a buscar un vaixell igual que el del dibuix, ja que van pensar que seria una pista. Un cop allà el van veure de seguida. Era un vaixell petit i l’únic que van veure va ser una dona a la popa del vaixell. Quan es van acostar, la dona va sortir del vaixell i els hi va donar un altra carta. A la carta posava que ja estaven a punt d’arribar i que apaguessin els mòbils per que no els poguessin rastrejar. El viatge en el vaixell va durar una hora, la dona va ser molt amable i els va dir que els seus pares eren bons i que tot sortiria bé. Quan el vaixell va parar a l'illa, van veure als seus pares que els estaven esperant. Es van donar una gran abraçada els quatre, i amb la dona van entrar a la casa. Després d’una estona d’abraçades, petons i plors, els pares els van dir que s’asseiessin per explicar-los-ho tot. Resulta que ells de joves tenien un grup d’amics, ells dos, l’home del cotxe i la dona del vaixell. Un dia jugant van veure un assassinat i van tindre que testificar. Els assassins van anar a presó i al sortir -ne van anar a buscar als seus pares, ja que els van veure al judici per un error de la policia. Estaven dinar tranquil·lament quan van sentir un motor de vaixell. Van mirar per la finestra i van veure que eren els assassins!! Ràpidament van sortir corrents en buscar del vaixell, es van pujar i va començar una persecució. De sobte va començar una tempesta molt forta, la dona del vaixell va saber - 33 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 escapar i tornar a la costa, però els assassins portaven una barca petita i un llamp va caure damunt d’ella fent que naufraguessin. Quan la tempesta va acabar, van sortir a la platja de l'illa ja que van veure uns bonys estranys. Eren els cossos dels assassins que no havien sobreviscut a la tempesta. Van decidir enterrar els cossos, eren dos assassins i ningú els buscaria. El malson havia acabat, ara ja podien començar una nova vida i tot aniria bé!
Marina Peláez, 13 anys Pseudònim: Nube Categoria: F 1r i 2n ESO-Prosa Ins Barcelona-Congrés
- 34 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
EL DISC DE VINIL
A Sergi Pàmies
És nou, acabat de comprar. El plàstic que l’envolta el molesta des de fa més de sis mesos. Un noi prim i amb ulleres vermelles de pasta li treu el precinte amb molta cura i, seguidament, l’observa amb il·lusió. El disc de vinil s’allibera i contempla el seu somriure i el seu goig; és evident que està cofoi, content. El disc de vinil és gran, rodó i lluent; s’estrena per primera vegada en viu i en directe enmig del menjador d’una casa petita, menuda.
No han passat ni tres segons que s’adona que el seu cos llisca sobre una plataforma que el fa girar i girar. El pessigolleig d’una agulla indica l’inici del so estrepitós d’una guitarra que toca un dels components de la banda de Queen. El disc de vinil admira bocabadat com el noi d’ulleres vermelles de pasta i un altre jove amb el cabell rapat s’agafen de la mà i comencen a ballar engrandint la sala. Se sent satisfet quan percep la màgia que flueix entre ells. Tot i això, ell segueix en el seu món encantat que genera la seva pròpia música. Tot flueix i ell se sent com si fos la Terra que va a trenta-tres revolucions per minut.
Passen els mesos i la seva música, la seva màgia, perduren; però, inevitablement, per poc temps; ell encara no sap que un dia contemplarà una terrible baralla entre els dos nois fins que un d’ells marxarà de la casa petita, menuda, amb un sorollós i violent cop de porta que farà que els somnis de tots dos fugin. Llavors, la seva visió s’enfosquirà en veure el noi d’ulleres vermelles de pasta ajagut a la catifa del petit menjador, arraulit i plorant, tot envoltat de mocadors i d’una freda buidor que es quedarà fins que el temps pugui alleujar el seu dolor.
El disc de vinil, però, encara no té evidències que l’ambient d’aquella llar s’anirà ennegrint i que, mentrestant, a fora, la vida seguirà el seu curs aliena al canvi. El - 35 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 disc de vinil encara no sap que ell caurà en una gran solitud i que, per més que ell ho intentarà, l’agulla i el tocadiscos no s’immutaran. El disc de vinil encara no sap que tota la casa s’anirà submergint en una profunda tristesa perquè el jove del cap rapat s’haurà emportat totes les melodies i notes del magnífic grup britànic.
Tristament, el noi prendrà una decisió que ell mai oblidarà. El disc de vinil deixarà de sentir les cançons que emetia perquè unes mans l’agafaran i l’encaixaran en una caixa fosca que farà olor de vell. Llavors, ell se sentirà empresonat i oblidat. El disc de vinil s’adonarà, en aquell moment, que el seu destí restarà segellat i s’endinsarà en l’oblit més absolut. Les seves trenta-tres revolucions només podran girar en una única velocitat: zero!
Malgrat aquests primers pensaments, el disc de vinil descobrirà que les seves cançons no s’oblidaran mai, encara que aquell noi del cap rapat hagi volgut posar punt i final al seu trajecte. Mai!
Maria Ponce Ibarz, 16 anys Pseudònim: La Marieta Categoria: G 3r i 4t ESO-Prosa Col Closa
- 36 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
DE VEGADES ÉS MILLOR ARRISCAR Hi ha moments que marquen la teva vida per sempre. La mort d’algú, enamorar-se, casar-se, tenir fills... La vida d’en Kamal va destacar per molts d’aquests aspectes, però mai no va arribar a viure res com el que li va ocórrer el 22 de novembre del 2015, tant a ell com a milers d’altres famílies. Kamal era un home humil i valent, marit de la Noor i pare de dos fills: l’Amín, de cinc anys i la Rània, de sis. Una família que habitava a les costes de la ciutat de Tartús, a Síria, i optava per una vida en bones condicions. Però aquell dia tot va canviar. A les cinc de la matinada, quan tothom dormia, les tropes israelianes van començar a bombardejar centenars de cases arreu de la ciutat. De sobte hi havia nens orfes, pares que van perdre els seus fills, milers de morts i de ferits. En un obrir i tancar d’ulls, els ciutadans de Tartús van quedar cecs davant el fum per tot els carrers. En realitat, la guerra ja havia esclatat en altres ciutats del país mesos enrere, però en cap moment s’haurien imaginat que fos probable que en aquella ciutat de pau i harmonia es produís en aquell escenari. Per sort, la família d’en Kamal havia sobreviscut a la primera ofensiva. Però no podien quedar-se amb els braços creuats, havien de buscar qualsevol mena de solució per salvar les seves vides. Els pares d’aquestes dues criatures no volien veure com creixien els seus fills sense cap mena de futur ni cap mena de garantia que el país pogués millorar, i menys encara, veure'ls morir davant dels seus ulls. Aviat es van posar en marxa. Els veïns de la planta de baix, la família Nasibi, tenien el contacte d’un familiar que ajudava i facilitava l’evacuació als ciutadans d’aquella regió per fugir d’aquell horripilant abisme, i els van proporcionar la informació necessària per poder fugir-ne. Potser seria arriscat, però la vida de moltes d’aquestes persones només depenia de la sort que tinguessin. Quedar-se on hi ha guerra no garanteix de cap manera el fet de sobreviure, liquiden tothom, però creuar l’immens bàlsam marí, encara tens la probabilitat del cinquanta per cent per arribar sa i estalvi al teu destí o on allà et portin les ones del mar i cinquanta per cent d’acabar ofegat. Per això van decidir arriscar-ho tot. Kamal volia emigrar cap a una millor vida - 37 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 per la seva família i l’única opció que tenia era parlar amb l’home que trafica persones. Els va oferir fugir a Grècia en un bot inflable amb cinquanta persones en les pròximes quaranta-vuit hores, a canvi d’una gran quantitat de diners que equivalia aproximadament a tot el capital de la família. Els diners en aquell moment no eren res per ells, només volien fugir sense mirar cap enrere, sense aturar-se, sense pensar en les conseqüències que portaria prendre aquella decisió tan espontània- Però per salvar les seves vides, van fer el que qualsevol persona faria. Va arribar l’hora cruenta, era de nit, hi havia plors i desesperació: mares amanyagant els seus fills, nadons suportant el fred i la fam, pares preocupats per mantenir la calma i atenuar la situació. Tot era tèrbol per aquella pobra i innocent tripulació. Van embarcar i agafar rumb cap a la recerca d’un país amb bona estabilitat, sense guerra, sense pànic i sense preocupacions d'acabar entre milers de cadàvers. Passades unes hores, mar endins, tothom era assegut i advertit de no bellugar-se gaire per si el bot acabava bolcant-se, tapant-se amb mantes i draps, morts del fred i pàl·lids de la por i la foscor, ja que no hi havia visibilitat. De sobte, el temps va empitjorar i es van veure sorpresos pel fort onatge d'un temporal que va acabar en tragèdia, amb l'enfonsament de l'embarcació. Tot i que tothom duia armilles salvavides, en aquell instant no varen servir de res a causa de la desesperació. Tots cridaven enmig de l’enorme mar mediterrani, on cadascú intentava salvar la seva família. La dona d’en Kamal, la Noor, se sostenia a l’espatlla del seu marit tremolant del fred, mentre ell intentava agafar els seus dos fills en braços. Passats uns segons, no va poder amb el pes de tots quatre i el seu petit li va relliscar d eles mans. Va intentar agafar-lo, i en aquell precís moment la Noor va relliscar i també va enfonsar-se. La seva filla Rània, en canvi, va aconseguir agafar-se del seu pare enmig de la foscor, de l’aigua glaçada i de la multitud de gent cridant. Quan en Kamal va veure com davant seu perdia la seva dona i el seu fill, el seu cor es va voler aturar, però no volia perdre l’esperança de poder sobreviure amb la seva filla. Així doncs la va agafar amb totes les seves forces i va anar nedant recolzat sobre un tros de fusta que va trobar flotant. Tot i que en Kamal i la seva filla Rània no estaven en bones condicions, van arribar a terra - 38 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 ferma entre la poca gent que va poder també sobreviure. Havien perdut les seves meitats, aquella mare que sempre va lluitar per donar als seus nens el millor futur, i el petit Amín, que encara li quedava una vida per davant. Per ells, la paraula vida i el seu sentit, ja no tornaria a ser el mateix. En situacions com aquesta, alguns sobreviuen i arriben en bones condicions, d’altres no, com acostuma a passar en aquests casos, no saps què pot succeir en aquell monstre enorme, el mar, però això és el que passa constantment en aquest món, fa molt de mal imaginar-ho però fa més mal viure-ho.
Yassmina Oulad, 18 anys Pseudònim: Yass Categoria: I Secundària postobligatòria-Prosa In Barcelona-Congrés
- 39 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
SEGONS PREMIS PROSA
- 40 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
- 41 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
L’UNICORN I L’EUGA Temps era temps quan els animals parlaven, que hi havia una euga i un unicorn que eren molt, molt amigues i dormien juntes, corrien juntes i en general tot ho feien juntes. Un dia, quan ja dormien... llamps i trons! Cata-pum, cata-pam! Va començar una gran tempesta i l’euga es va despertar i espantar i va anar a buscar el seu peluix favorit, el més favorit de tots i no el va trobar. Quan l’unicorn es va despertar, l’euga es va enfadar molt amb ell i van tenir una gran discussió, perquè l’euga li havia deixat el peluix. Però l’unicorn no tenia tota la culpa, perquè sense voler el va deixar al jardí i li va caure un raig i va quedar tot cremat i negre. L’unicorn intentava explicar-li que havia estat sense voler però l’euga no l’escoltava... i al final li va dir: -Si, si... però per què el vas amagar? -Nooo, no te’l vaig amagar, se’m va caure en el jardí i no em vaig adonar.
Tot i així, l’euga seguia enfadada, va estar enfadada durant trenta dies, fins que al final va pensar que valia més l’amistat de l’unicorn que el seu peluix i, a més, la seva amiga no ho havia fet expressament, així doncs, l’euga li va dir a l’unicorn que enfadar-se amb una amiga per un peluix no valia la pena i van tornar a ser amigues per sempre.
I catacric catacrac, aquest conte s’ha acabat!
Azahara Sánchez Alguacil, 8 anys Pseudònim: EL SOL Categoria: A CI-Prosa Esc Tomas Moro
- 42 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
LA MARIA Hi havia una vegada una nena que es deia Maria i es burlaven a l'escola d'ella, de la seva lletra i dels seus dibuixos. Ella volia anar a classes de dibuix però la seva mare li deia que quan tingués més diners. - És que es burlen dels meus dibuixos. La Maria es sentia molt malament quan es burlaven d'ella i es volia canviar d'escola. Quan va arribar el seu aniversari, la mare la va apuntar a classes de dibuix. Quina sorpresa quan els pares li van dir! Es va emocionar perquè podria aprendre a fer dibuixos espectaculars. Quina il·lusió!! - Així els meus amics es quedaran sorpresos. A partir d'aquell moment els dibuixos li quedaven superbé i els companys van veure que a vegades només cal temps per aprendre
Paula Mateo El Khattabi, 7 anys Pseudònim: Maria Categoria: A CI-Prosa Col Prínceps 23 d'abril Premiat com a Accèssit
- 43 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
LES ALES DE LA REINA Hi havia una vegada, quan els cocodrils volaven i les girafes nedaven, un planeta ple de vida on les persones no podien arribar perquè no tenien suficient tecnologia. En un petitíssim lloc de l’espai sideral, es trobava aquest planeta anomenat Endor, la vida era diferent, amb un volum 20 vegades més gran que el de Júpiter. Els animals també eren gegants, les plantes el mateix i el pas del temps era molt més lent. Tenien una reina que es deia Alax (que ve de “Ala Rex o ala Reial), amb dos kilòmetres d’envergadura i amb un cor pacífic i amable. Un dia, a l’any 2032 una espècie de meteorit va caure a Endor, una nau humana va aterrar i van sortir humans i tropes amb arpons i metralladores, i el general va dir: - Vull aquesta papallona viva o morta!!! Alax es va quedar de pedra, mai no havia estat en aquesta situació d’estrès, va intentar parlar amb ells, però no va funcionar, així que va demanar ajuda al cocodril: Si us plau, jo sóc un animal pacífic, però m’has d’ensenyar a tenir una mica més de fúria, de manera que la pugui controlar!!! El cocodril va dir: -
- Ho faré encantat reina meva. Al dia següent Alax va dir: - Ara sabran perfectament el que vol dir ficar-se amb mi!! L’Alax va enlairar-se i abans de que ella ataqués, li van clavar un arpó. L’Alax se’l va mirar, llavors, amb força, els va fer fora per sempre més. Llavors es va convertir en la reina i la salvadora del planeta. I vet aquí una serp i vet aquí un gat, aquest conte ja ha volat!
Pol Feito Arso, 8 anys Pseudònim: AQUAMAN Categoria: B-CM-prosa CE Splai
- 44 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
LA PRINCESA QUE VOLIA SER PRÍNCEP Vet aquí que una vegada hi havia una princesa, un rei i la millor amiga de la princesa. La princesa es deia Marina, el rei Adrià i la millor amiga Laura. El cabell de la nena era llarg i de color ros i els seus ulls eren petits i de color verd. Anava amb un vestit de color lila, molt bonic. Vivia en un gran castell a dalt de la muntanya i li agradava molt disfressar-se de príncep. Un bon dia es va tallar el cabell, va anar a veure al seu pare i li va preguntar si podia ser un príncep. El pare, molt molt enfadat, li va dir que no. La princesa molt trista i pensant que el seu pare no l’estimava, es va veure obligada a marxar cap al poble. Va fugir del seu pare per poder anar disfressada de príncep. La Marina va reunir a totes les seves amigues i van decidir disfressar-se totes de prínceps. La Laura va pensar que totes juntes i disfressades podrien anar a convèncer al rei. Així, la Marina amb ajuda de les seves amigues va tornar al castell a veure al seu pare. El pare molt sorprès en veure a totes les nenes disfressades de prínceps va comprendre que la seva filla volia ser príncep de debò. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Irene Fernandez, 8 anys Pseudònim: Martina Categoria: B CM-Prosa IE Turó de Roquetes
Premiat com a Accèssit
- 45 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
LA RICA I EL POBRE En un país llunyà hi havia una dona que era molt adinerada: tenia tres mansions gegantines, tretze cotxes de luxe i cinc superesportius. També tenia tres empreses: Magnum Airlines, Magnum Bank i Magnum Tecno; amb dues seus cada una. Un dia, mentre passejava, amb un dels seus cotxes de luxe acompanyada de cinc guardaespatlles, es va trobar amb un home que portava la roba trencada, bruta i vella. Aquell home li demanava almoina. La dona el va ignorar però ell insistia, fins que la dona, va cridar als guardaespatlles per tal de treure-se’l de sobre. Mentre l’home se n’anava, deia que si la dona seguia així, ho pagaria molt car... i no amb diners. L’endemà al matí, la dona se sentia estranya, com si no estigués en el seu còmode i luxós llit... Es va mirar i va veure que estava estirada al carrer. No sabia el que passava, portava roba vella, trencada i molt bruta. Va caminar d’aquí a cap allà per comprendre que li havia passat. Havia d’anar a casa seva i veure que havia passat... Va començar a caminar cap a la mansió més propera que posseïa. Estava afamada i cansada però havia de seguir. Quan va arribar, va tocar al timbre del mur que rodejava la casa però no li van fer cas. Desesperada, va pujar el mur, va córrer pel jardí fins a la mansió i va trencar una finestra per entrar. Un cop dins, va córrer cap al menjador perquè era l’hora de dinar i va veure, en el seu seient, l’home que li havia demanat almoina.
Bruno Álvarez Sánchez, 11 anys Pseudònim: Rayman Categoria: C CS-Prosa Esc Victor Català
- 46 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
L’AMOR NO TÉ COLOR
Fa molt de temps, en un barri molt pobre, van néixer uns nens bessons. Es deien Víctor i Victòria, i eren de raça negra. La seva mare, la Rosa, era soltera, perquè el seu estimat la va abandonar quan es va quedar embarassada. Un dia, la Rosa va voler anar a comprar llet per als seus fills, però com que no tenia ningú amb qui deixar-los, se’ls va haver d’emportar amb ella. Tota la gent del barri la mirava amb mala cara. Però la Rosa els ignorava. Quan van passar dues setmanes, la Rosa va decidir deixar la seva feina, perquè el que cobrava no li arribava ni per comprar biberons per als nadons. Van passar uns quants anys, i aquells nadons es van convertir en infants de nou anys. Una nit van trobar la seva mare plorant: -
Per què plores, mare? – va preguntar la Victòria amb pena.
-
Des que vosaltres vau néixer, la meva vida es va destrossar. Quan éreu petits no tenia amb què alimentar-vos, no tenia diners, i la gent del barri no m’ajudava perquè tenia uns fills de raça negra. Des del moment que els veïns em van dir això, vaig sentir un gran penediment d’haver tingut fills negres.
-
Mare, em preocupa que pensis així de nosaltres! -va exclamar el Víctor.
La mare només els mirava amb mala cara, i la Victòria i el Víctor van anar cap a la seva habitació. -
Víctor, saps com em sento? -va preguntar la Victòria.
-
Com et sents? -va preguntar el Víctor.
-
Em sento com un bolígraf sense tinta. És a dir, si un bolígraf no té tinta no serveix per a escriure, i jo... si no tinc una bona mare, no puc seguir endavant.
- 47 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
-
No pensis així, hem de fer que la mare canviï d’opinió -va contestar en Víctor.
La mare estava escoltant tota la conversa i no tenia massa compassió pels nens, però només desitjava una cosa: que els seus fills, tot i que fossin negres, fossin feliços. L’endemà ja era dilluns, i els bessons es van aixecar perquè per fi podien anar a una escola. Quan van entrar a classe, els nens i nenes que estaven asseguts, els van mirar d’una manera molt estranya, i el Víctor, per dins, pensava que era normal que els seus companys els miressin així, perquè eren negres. Va tocar el timbre de l’hora del pati i la Victòria va dir al seu germà que fins aquell moment els seus companys l’havien tractat bé. Aviat es van fer dos quarts de cinc, l’hora de sortir, quan un company, en Joan, els va comunicar el següent: -
Què feu en aquesta escola? Sou negres! Hauríeu d’estar al vostre país!
-
És normal que pensis això, però no creguis que les teves paraules m’ofenen -va replicar en Víctor.
-
No, no és normal que pensis això, Joan. Si tinguessis una miqueta d’empatia amb nosaltres, no diries aquestes paraules. No pel simple fet de ser negres, ens has de tractar així – va reflexionar la Victòria.
I el Joan, després d’escoltar la Victòria, es va penedir del que havia dit. Quan els bessons van arribar a casa seva, van explicar a la seva mare com havia estat el seu primer dia d’escola. Com que la Victòria havia trobat molt trist el que els havia dit la seva mare la nit anterior, va fer-li la mateixa reflexió que havia fet al seu company. La mare, després d’escoltar-la, va canviar d’opinió i va dir a la Victòria: -
Filla meva, ets molt assenyada. Amb tan sols nou anys ets capaç de reflexionar d’aquesta manera.
-
Mare, quan vas dir aquelles paraules, vaig sentir com em regalimaven del meu cor llàgrimes de sang- va replicar en Víctor. - 48 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
-
Ara em posaré a treballar dur per a vosaltres, per a poder-vos alimentar bé i perquè tingueu un bon futur! -va dir la mare molt alegre.
-
I nosaltres t’estarem molt agraïts! Moltes gràcies, mare. T’estimem!
CARLA LISVET SANTANA: 12 anys Pseudònim: Liam Canelita Categoria F 1r i 2n ESO Prosa Ins Pablo Ruiz Picasso
- 49 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
RESET
El fort soroll em travessa el cervell. Instintivament miro al cel, ja tenyit d'un to ataronjat i em tapo les orelles amb les mans, tot i que no serveix de gaire. El so agut, insuportable ressona a dins del meu cap, em fa mal. Veig venir a tota velocitat la barreja de pólvora i metall que en menys de dos segons impacta sobre la gran ciutat provocant una claror que cega els ulls, i després, foscor. Em desperto suant i trasbalsada. Un altre malson. M'incorporo i miro el calendari que tinc a sobre la tauleta de nit. Dimecres, 36 d'abril de 3729. Encara recordo aquell dia. El dia en què l'egoisme humà va acabar amb el seu propi planeta. Tots els avenços tecnològics que s'havien produït en els últims anys i el desig de poder i venjança de les multinacionals per arribar a controlar la Terra havien provocat la pitjor de les guerres mai vistes, que va acabar el mateix dia que va acabar la Terra: el 12 de desembre de 3728. Ho recordo com si fos ahir, tots i cada un dels horrorosos detalls segueixen gravats a la meva ment. Tots els supervivents, que per desgràcia (o potser per sort) vam ser pocs, vam ser traslladats a Acoak, un petit planeta proper, amb la intenció de començar de zero per no repetir els nostres propis errors. Va ser per això que el nou govern es va encarregar d'introduir un microxip als cervells de tots els que ells anomenen pobladors, per tenirlos ben controlats: que no pensin, que no facin res pel que no hagin estat programats, però, sobretot, que no sentin. Ningú volia que la humanitat acabés d'una forma tan desastrosa com gairebé va passar l'última vegada.
Jo, Diana Mindheart, sóc precisament l'encarregada d'això. De controlar a les persones. Jo dissenyo, programo i controlo tots i cadascun dels cervells del planeta perquè la seva única funció sigui: despertar-se, treballar, anar-se'n a dormir. Despertar-se, treballar, anar-se'n a dormir... I així cada un dels 593 dies de l'any.
- 50 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 Obro el llum de la meva diminuta habitació i dono una fàcil instrucció a les meves lents perquè projectin un altre cop el vídeo dins del meu cervell. És l'únic record que em queda de la meva vida a la Terra, de les últimes vacances amb la meva família. Ple de moments de felicitat. Somriures, abraçades, mirades de complicitat... sentiments. A Acoak no existeixen, els sentiments.
Noto com una llàgrima llisca per la meva galta i me n'adono de tot el que els hi estic traient a totes aquestes persones innocents. Plorar d'alegria, riure fins no poder més, fer-se pessigolles, entendre's amb una mirada. Ells no tenen tot això. Em sento culpable i em descobreixo a mi mateixa plorant en silenci. Les llàgrimes recorren la silueta del meu cos, deixant un rastre d'aigua salada per allà on passen, per finalment estavellar-se i morir contra el terra fred de l'habitació.
Per sort, jo sóc l'única persona en aquest nou món que els hi pot tornar a les persones allò que ja no existeix en ells, l'única que pot desfer tot el mal que els mateixos humans han provocat.
Sento la ràbia corrent per les meves venes així que, sense pensar-m'ho ni un segon, agafo el meu ordinador i pressiono amb força la tecla vermella marcada amb un gran signe de perill: RESET.
De cop, les llàgrimes que mullaven les meves galtes i els meus llençols s'aturen i, per primer cop en molt de temps, respiro alleujada. Ja s'ha acabat tot.
Clara Chivite Domènech, 15 anys Pseudònim :Whatever Categoria: G 3r i 4t ESO Prosa Ins Valldemossa
- 51 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
MÀSCARA Feia prop d’una hora que havia tocat la mitjanit. Tota la ciutat de Bèrgam restava en silenci, però el mestre Nasselli no podia dormir, una pulsió sobrehumana el dominava. Sota l’esguard d’una tènue espelma que regalimava cera i semblava que s’havia de consumir en qualsevol moment, treballava amb una fal·lera que feia por. I a poc a poc, amb decisió, però amb destresa, anava enformant tots els contorns de la màscara per dotar-la d’una expressió. Feia més de tres hores que treballava en aquella màscara, cosa insòlita, car ell era un home assenyat i, sovint, quan tocaven les vuit del vespre, tancava el taller i se n’anava a reposar. Però aquell cop, amb aquella màscara era diferent, sentia quelcom especial. La seva ànima d’antic artesà li deia que estava modelant l’obra de la seva vida. Curosament va resseguir amb els dits tots els contorns de la cara del personatge, les galtes, les conques dels ulls, les arrugues del front... Li va afegir una berruga enmig de la closca, cosa que li va donar un aspecte divertit. Per un moment va alçar el cap, esgotat, i va deixar anar un gran sospir. Es va mirar al mirall que tenia davant seu, feia cara de cansat, no pas per la transgressió d’horaris, sinó per tants i tants anys d’ofici, que li pesaven a l’esquena. El seu rostre, ja ple d’arrugues i esquàlid, i els seus cabells blancs li conferien un aspecte tràgic, un epítet gens congruent per un home que havia dedicat tota la seva vida a la confecció de màscares per a la comèdia... Sense deturar-se, s’alçà de la cadira i anà a buscar els tints per donar color a la màscara. Aquell ofici francament li agradava, però no aportava gaires diners a la seva bossa i a voltes els ullals de la fam es deixaven entreveure... Va buidar-li les galtes, i les hi va fer enfonsades, volia que aquell esperpent que estava modelant fes cara de passar fam. Va tintar el cuir i el va deixar reposar uns minuts. La màscara semblava que estigués viva, com si volgués posar-se a parlar, tenia les faccions marcades, imponents, una ganyota múrria, però simpàtica, plena d’energia i de força. Amb molta cura, va agafar un coltell i - 52 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019 li va obrir els forats dels ulls, mirant-s’hi molt, a la llum de l’espelma, l’avalaven tants anys de caretes i mascarots... Per acabar, va obrir els forats per on havien de passar les llaçades i va escollir una corda modesta de cotó. S’emprovà la màscara, es mirà al mirall i acte seguit es transformà, adquirí una actitud burleta, un gest juganer, enèrgic... I és que en aquell moment, en aquella modesta casa de la ciutat de Bèrgam, havia nascut el primer Arlecchino.
PAU GARCIA MORILLAS, 16 anys Pseudònim: Clavell d’ivori Categoria: I Secundària postobligatòria-Prosa Ins Pablo Ruiz Picasso
- 53 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
PREMIS PRIMÀRIA NEE
- 54 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
- 55 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
1r PREMI
LA GUERRA Sona l’alarma arriben els avions sona l’alarma comença la por. La gent corria i s’amagava cap al refugi anava mentre cridaven. Al refugi ningú parlava només hi havia silenci quina por anar a casa si l’avió no marxava.
Juan Llop Amaya, 10 anys Pseudònim: Galaxi Azul Categoria: D NEE-Primària IE Antaviana
- 56 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
2n PREMI
EL PLÀTAN El plàtan és groc. És molt dolç. Té forma de lluna i és bo com la pruna. Un plàtan per esmorzar ens hem de menjar.
Julio-Miguel Martínez Peris, 7 anys Pseudònim: Príncep Categoria: D NEE-Primària Esc Prosperitat
- 57 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
PREMIS CONTE AUDIOVISUAL IL·LUSTRAT
- 58 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
- 59 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
1r PREMI UN PATI GENIAL Text de la narració https://drive.google.com/open?id=1vATgfKoiVeXwnutY5tApFDwJxuyw9RIA
Enllaç al vídeo (Youtube) o presentació (Drive) https://www.youtube.com/watch?v=b37pFhlKpOE
Tots (de 1r a 6è de primària) A i B (han participat tots) Categoria: H - Conte audiovisual Primària IE Turó de Roquetes
- 60 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
2n PREMI
LA GIRAFA I EL MUSSOL Text de la narració https://drive.google.com/open?id=1g-ASTK2mZhcHgFchNRGCKHdArvISndsN
Enllaç al vídeo (Youtube) o presentació (Drive) https://www.youtube.com/watch?v=Mtn0Y1FExWs
Primer Curs : Taller de Lectura Categoria: H - Conte audiovisual Primària Col Jesús-Maria Claudina Thévenet
- 61 -
Jocs Florals Escolars de Nou Barris 2019
- 62 -